A l’abril del 2015, Lluís Permanyer publicava a La
Vanguardia aquest article sobre l'incendi del Teatre Principal.
LA RAMBLA DE LES CADIRES
LLUÍS PERMANYER
Estranya imatge. Un ignorant podia pensar que s’estava a
punt d’oferir una funció al cor de la la Rambla; res d’això. Un assabentat
sabria que de l’esfereïdor incendi se’n van salvar alguns mobles. En qualsevol
cas, un panorama que sorprèn.
La notícia era que poc abans de les 3 de la matinada, les
flames havien tornat a destruir el teatre Principal; era el 3 de novembre de
1915.
No hi havia ningú quan es va declarar l’incendi. Per això
van ser uns veïns del carrer Arc del Teatre els qui van donar la veu d’alarma.
L’incendi es va propagar a una velocitat vertiginosa. Era de tal magnitud que
la policia no va fer cas a les noves ordres d’evitar fer sonar els xiulets en
aquelles hores per tal de no incrementar el pànic entre la ciutadania. Però en
vista de la rapidesa amb què es propagava el dantesc succés, no van dubtar a
fer servir els xiulets per alertar els bombers.
A les 3.30 es van presentar els representants del poder:
governadors civil i militar, capità general i alcalde.
El panorama era desolador. Per fortuna no es van haver de
lamentar desgràcies personals, i l’evacuació dels veïns es va fer amb ordre.
Del teatre Principal no en quedava més que les parets. El
veí cafè Lion d’Or va resultar en part destruït i va perdre l’opulenta
decoració. Just el pis de sobre, on hi havia hagut la seu de l’Ateneu
Barcelonès i ocupat llavors per la Unió Gremial, també va ser devorat per les
flames.
Els bombers van poder evitar que l’incendi es propagués a
les cases veïnes de Lancaster i Arc del Teatre, malgrat que tan bon punt van
arribar i connectar les mànegues van descobrir amb indignació que rajava aigua
per tot arreu menys per on havia de brollar; al final van poder resoldre el
problema, encara que no el minvat cabal i potència del subministrament.
Va resultar molt efectiva l’ordre del capità general: que la
tropa es mobilitzés i cooperés en totes les tasques d’extinció o les que
calguessin; cent trenta homes es van abocar a la tasca. Tot això va contribuir
a imposar serenitat en una actuació que va durar fins a les 9 del matí, quan es
va considerar ja extingit l’incendi. La població afectada es va encomanar
d’aquesta serenitat.
Els únics que molestaven i no col·laboraven eren els
innombrables curiosos; la policia va aconseguir mantenir-los allunyats i que no
destorbessin les precipitades maniobres dels que ofegaven les flames.
El teatre Principal es va revelar capaç, com sempre, de
renéixer de tots els incendis que havia patit.
 |
| Foto: Josep Brangulí (no és la mateixa que feia servir Lluís Pemanyer a l'article. ell va fer servir una de Frederic Ballell amb diferent perspectiva) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada