"Excel·lentíssima alcaldessa, il·lustríssimes regidores i
regidors, Senyor Josep Cuní, membres del jurat dels Guardons de Ramblista
d’Honor, i amics de la Rambla que ens
acompanyeu, bona tarda.
En primer lloc, l’enhorabona a tots ramblistes d’honor
d’enguany i la demanda de que mai no perdeu els vincles amb la nostra ciutat i
la nostra Rambla. Em permetreu, però,
que després del fatídic 17 d’agost destaqui el Joaquim Laguarda qui,
juntament amb tots els comerciants del passeig, ràpidament van tornar a la feina
per recuperar una certa normalitat.
I encara més, el senyor Aníbal, la senyora Mercè i la
senyora Josefina. Hi ha que donar-los les gràcies—a ells i a la gent de
Barcelona—perquè el dissabte 19 d’agost, de bon matí i amb flors a la ma, ja
eren per la Rambla, omplint-la de vida. Que això serveixi per honrar
modestament les víctimes de l’atac i recordar els qui encara avui pateixen les
conseqüències físiques, però sobre tot anímiques, d’aquella salvatjada. La
Rambla i la humanitat, que aquí són sinònims inseparables, van ser atacades amb
odi i terror però van rebre com a resposta l’amor i la pau, els quals sempre
seran universals, com la Rambla de Barcelona.
Cal repetir els agraïments a serveis d’emergències, bombers,
mossos, i guàrdia urbana. L’atemptat va fer visible el que molts ja sabíem
perquè ho veiem cada dia: el compromís amb el servei públic d’aquests cossos és
continu, i són indispensables per mantenir mínimament el dia a dia de la
ciutat. Ara que, de ben segur, la nostra societat ha arribat a la majoria
d’edat en la seva relació amb les nostres forces d’ordre públic, cal mantenir
el respecte mutu i reclamar que els medis disponibles estiguin a l’alçada de
les exigències amb que s’enfronta tota la ciutadania.
Agrair a l’ajuntament de Barcelona la gestió dels dies
posteriors a l’atemptat, així com el merescut reconeixement a comerços i
treballadors de la Boqueria i de la Rambla realitzat la setmana passada. I
també, que l’encesa dels llums de Nadal d’aquest any es faci a la Rambla, en
mostra de compromís amb el centre neuràlgic de la ciutat.
Una Rambla on acabem de celebrar-hi les Festes del Roser,
amb les quals Amics de la Rambla reivindiquem la presència de flors i de
floristes al nostre passeig. La Rambla va ser el primer mercat de la flor de Barcelona
i no podem deixar que es panseixi. Les parades de flors de la Rambla són de
titularitat municipal, i és obligació del govern de la ciutat protegir-les
adaptant-se amb realisme als temps actuals. Nosaltres seguirem treballant per
la flor tant com calgui, amb un gran esforç humà i econòmic, i amb una il·lusió
encara més gran, però sempre i quan sigui l’ajuntament qui lideri la feina
necessària.
La mateixa col·laboració que, estem segurs, mantindrem totes
les parts implicades en el Pla Especial, tant en la seva aplicació final com,
especialment, en el calendari establert que ja no pot admetre més dilacions.
Aquí, demanem un cop més a les forces polítiques a qui vam agrair l’aprovació
majoritària d’aquesta normativa que mantinguin el seu compromís amb el passeig:
no es pot fer ciutat sense fer Rambla.
Tindrem aviat un nou pla d’usos de Ciutat Vella en el que la
Rambla perd el seu pla d’usos propi. No és una modificació que ens agradi però
estem disposats a recolzar-la sempre i quan les noves normatives vinguin
acompanyades del reforç de la seva vigilància. Tenim regulacions que cal
canviar, però en tenim moltes més que, simplement, cal fer complir. L’ocupació
de via pública per la venda il·legal, la mendicitat falsejada o els oferiments
de tota mena són un greuge cap a qui fa les coses bé i un problema que
perjudica a tothom menys als qui busquen a Barcelona el que Barcelona no ha de
ser.
Cal continuar doncs, mantenint les inèrcies conjuntes i
mirant cap el futur en positiu, però sense obviar l’exigent immediatesa del dia
a dia. Sense oblidar tampoc que de vegades les accions de millora poden ser
difícils, com ajudar a posar un ascensor a una finca perquè els veïns de més
edat no hagin de marxar; però d’altres han de ser molt més senzilles, com
efectuar un cens veïnal per conèixer la realitat amb la que hem de treballar.
La Rambla batega fort, amb una imparable vida pròpia.
Cuidem-la entre tots, perquè—al final—tots som Ramblistes."
Fermín Villar
President d'Amics de La Rambla
18 d'octubre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada