HISTORIA DE LA RAMBLA. DEL PASSEIG MEDIEVAL AL SEGLE XIX

L’any 1940 la Rambla va deixar de ser una riera per convertir-se en un passeig. Un cop condicionada el que havia estat la llera de la riera, en la Rambla hi ha constància de que al 1472 i probablement abans, es celebraven torneigs “esportius” a la Rambla: justes entre cavallers, concursos de tir de ballesta i desfilades a cavall per celebrar alguna festivitat. Entre totes aquestes desfilades destacava, per la seva solemnitat, la dels consellers de Barcelona el dia d’any nou. La cavalcada de “Ninou” era encapçalada pels consellers a cavall, precedits per els tambors i les trompetes de la ciutat, i seguits per un seguici de cavallers i ciutadans.

Aquesta Rambla no tenia res a veure amb l’actual. Botigues, tallers d’artesans, convents, horts i parades de pagesos i altres fires convertien La Rambla en un gran mercat on hi havia de tot. Aquesta activitat intensa, juntament amb el fet de que La Rambla era el carrer més llarg i ample de la Barcelona de la època, va convertir el carrer en el favorit dels barcelonins. El centre de tota aquesta animació comercial es trobava al Pla de la Boqueria (on es trobava el Mercat a l’aire lliure fins mitjans del segle XIX).

Els convents, que no es podien instal•lar dins del recinte de la muralla antiga, es van instal•lar a La Rambla. A la segona meitat del segle XVI es van instal•lar convents com el de Betlem (de la Companyia de Jesús), el de Sant Josep (dels Carmelites Descalços), el dels Trinitaris i el Convent de Santa Madrona (dels Caputxins). Altres monestirs, com el de Santa Anna es van ampliar i es van aixecar els edificis del Col•legi de Cordelles i el del Col•legi de Sant Bonaventura (on avui trobem l’Hotel Orient). Altra construcció destacada és la de l’Estudi General que es va convertir en la primera “universitat” de la ciutat.

Aquesta ràpida urbanització de La Rambla continua l’any 1557 amb la construcció del Teatre de la Santa Creu (l’origen de l’actual Teatre Principal). Aquest teatre va ser destruït en un incendi l’any 1787 i reconstruït un any després. Aquest nou teatre és el que encara avui podem veure a La Rambla.

Pla de les Comedies. 1838

En els segles XVII i XVIII La Rambla a anar consolidant-se. L’any 1626 es va construir el nou convent de Santa Mònica i al 1633 va ser el torn del Convent dels Trinitaris Descalços. Altres construccions destacades son la del Palau Moja, del Palau Marc de Reus i la reconversió del Col•legi de Cordelles en la seu de la Reial Conferència de Física (que anys després canviaria el nom per l’actual de Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona).

L’any 1772 el virrei del Perú, Manuel d’Amat i Junyent, va fer construir el Palau rococó que avui coneixem com Palau de la Virreina en honor de la seva vídua, Maria Francesca de Fivaller i de Bru.

Tot i aquesta creixent urbanització de La Rambla no és fins el darrer quart del segle XVIII que la Rambla assoleix el caràcter d’espai central de la ciutat. A la part baixa trobem luxosos locals on se servien begudes, els comerços més importants i els teatres, al centre estava el mercat de queviures i a la part superior hi havia una certa marginalitat. Però tot i així el carrer era ja considerat pels barcelonins com el millor carrer de la ciutat i el centre de la vida pública de Barcelona.