Iphigenie et Tauris es una òpera en quatre actes amb música de Christoph Williband Gluck i llibret de François Guillard. La òpera va ser estrenada el 18 de maig de 1779 a la Académie de Musique de París.
Una segona versió en alemany, que es la que es presenta ara a Espanya per primera vegada, va ser estrenada el 23 d’octubre de 1781 al Burgtheater de Viena. Aquesta versió d’Iphigenie et Tauris marcà la fi de l’època parisenca del compositor i es considerada una de les òperes més brillants de Gluck.
El compositor alemany aconsegueix a Iphigenie et Tauris una extraordinaria intensitat expressiva fusionant perfectament els elements musicals i dramàtics.
La producció que presenta el Liceu per inaugurar la temporada ha estat realizada per la coreògrafa Pina Bausch.
DIRECCIÓ I INTÈRPRETS
Tanztheater Wuppertal Pina Bausch
Direcció musical: Jan Michael Horstmann
Direcció d'escena i coreografia: Pina Bausch
Escenografia i vestuari: Pina Bausch i Jürgen Dreier
Producció: Tanztheater Wuppertal
Intèrprets: Elisabete Matos, Nikolai Andrei Schukoff, Christopher Maltmann, Gerd Grochowski i Cécile van de Sant. (4 i 6 de setembre de 2010) Danielle Halbwachs, Norbert Ernst, Markus Eiche, Gerd Grochowski i Cécile van de Sant. (5 i 7 de setembre de 2010)
Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
ARGUMENT
A continuació us oferim un resum de l’argument extret de la pàgina web del Liceu.
A c t e I
L’òpera comença amb una violenta tempesta sobre el bosc sagrat on hi ha el temple de Diana i amb les súpliques de la gran sacerdotessa Iphigenie i les seves companyes per aplacar-la. Però quan arriba la calma, Iphigenie evoca un malson que ha tingut la nit passada: s’ha vist a ella mateixa al palau de Micenes encès per les flames, amb el seu pare Agamemnon sagnant i l’espectre de la seva mare Klytämnestra, i amb el seu germà Orest, que li havia donat mort. Conscient de la maledicció divina que pesa sobre el seu llinatge, suplica aleshores a Diana –que ja va salvar-la a Aulide– que li concedeixi la pau de la mort. Arriba Thoas, rei dels escites, i explica que un oracle li ha vaticinat que ell morirà en mans d’un estranger, i, per evitar-ho, ordena que tota persona forastera que arribi a les costes de Tàurida sigui immolada. El cor dels escites acompanya el seu cant amb una dansa bàrbara de caràcter ombrívol i salvatge. Arriba la notícia que han capturat dos joves estrangers –es tracta d’Orest i el seu amic Pylades–, que refusen respondre les preguntes de Thoas, i el rei convida el seu poble a alegrar-se’n i donar gràcies als déus per haver portat les víctimes expiatòries, i els escites reprenen la dansa.
A c t e I I
Orest i Pylades estan encadenats en una estança del temple i el diàleg entre els dos amics, d’una gran bellesa, mostra la noblesa i generositat dels seus sentiments: Orest se sent culpable d’haver portat a una empresa tan arriscada l’amic i Pylades es declara disposat a morir al seu costat. S’emporten Pylades, i Orest, sol, suplica als déus que el deixin morir, fins que es calma i s’adorm. Però en el seu somni apareixen les fúries o eumènides que l’envolten i ballen un ball terrorífic, tot afirmant que ha donat mort a la seva mare, Klytämnestra, l’espectre de la qual també se li apareix. Arriba Iphigenie i l’interroga sobre la seva identitat; Orest no revela el seu nom, però sí que ve de Micenes i la informa de la desastrosa sort que s’ha abatut sobre els atrides. Aterrida, Iphigenie canta una gran i famosa ària en què plora la pèrdua de la seva família. El cor de sacerdotesses, greu i solemne, l’acompanya en la lamentació.
A c t e I I I
Iphigenie es troba amb Pylades i Orest i decideix salvar un dels dos condemnats amb el propòsit que porti un missatge seu a Grècia. Decideix que sigui Orest, vers el qual sent una inconfessada tendresa encara que no sigui conscient que es tracta del seu germà. Els dos amics disputen amb força per decidir qui és el que ha de morir per salvar l’altre; Orest amenaça de donar-se mort si el deixen lliure, i així aconsegueix esmenar la decisió de la sacerdotessa. És Pylades qui ha de partir amb un missatge d’Iphigenie per a la seva germana Electra.
A c t e I V
Molt a contracor, Iphigenie es disposa a sacrificar Orest, però en el moment en què alça el punyal sobre la seva víctima, l’heroi evoca la mort de la seva germana Iphigenie a l’Àulida. Aquesta evocació obre els ulls de la sacerdotessa; els dos germans es reconeixen i s’abracen. Thoas ha descobert la fugida de Pylades i apareix indignat amb Iphigenie i disposat a immolar els dos germans, davant l’oposició de les sacerdotesses de Diana. Arriba Pylade amb una tropa de soldats grecs, dóna mort a Thoas i entra en combat amb els escites. La deessa Diana interromp la batalla, anuncia a Orest el perdó dels déus per la mort de la seva mare i li ordena tornar a Micenes i prendre el tron d’Agamemnon. Ordena també als escites que tornin als grecs la seva estàtua –finalitat inicial de l’anada d’Orest i Pylades a Tauride– i un cor desbordant d’alegria canta el final dels patiments.
HORARIS
Els dies 4, 6 i 7 la sessió es a les 20 h
El dia 5 la sessió es a les 17 h
La durada de l’espectacle es de 2 hores i 15 minuts.
IPHIGENIE AUF TAURIS
4,5,6 i 7 de setembre de 2010
Gran Teatre del Liceu
La Rambla, 51 – 59
08002. Barcelona
Article de Ramblejant sobre el Gran Teatre del Liceu
Web del Gran Teatre del Liceu
0 han ramblejat:
Publica un comentari